Els passats dies 9, 10, 11 i 12 de maig a la nostra escola es van celebrar les II Jornades de sensibilització de les discapacitats a través dels esports. A través d'aquestes volem donar a conèixer al nostre alumnat com es viuen les discapacitats a través dels esports. Hem realitzat, tallers, lectures, jocs i conferències amb esportistes olímpics... per apropar a l'alumnat de la nostra escola d'una forma lúdica i dinàmica aquest treball tant important. 

​

Us deixem aquest article resum d'aquestes II Jornades de sensibilització. 

​

Sensibilitzem-nos!

​

Nervis, il·lusió, empatia, grups, corredisses... D’aquesta manera van començar les Segones Jornades de sensibilització sobre les discapacitats a l’escola. Tots els cursos esperaven amb neguit l’inici d’aquesta setmana per conèixer de prop algunes discapacitats com la ceguesa o la paraplègia.

Per entendre com és la vida de les persones que tenen diversitat funcional és imprescindible que ens posem en el seu lloc. Per aquest motiu, en cada prova els infants s’havien de posar en situació: portaven els ulls tapats per simular la ceguesa, anaven en cadira de rodes com les persones paraplègiques....

​

Les activitats eren molt diverses i permetien als alumnes passar-ho molt bé jugant, però al mateix temps conèixer les dificultats amb que es troben en el seu dia a dia les persones amb discapacitats.

Fer circuits sense veure res o tenint visió reduïda utilitzant el bastó blanc era emocionant, havies d’anar en compte de no ensopegar, però fer-se preguntes era inevitable: com ho fan les persones cegues per anar pel carrer? La resta de persones les ajuden? Està la ciutat adaptada a les seves necessitats?

​

Els més petits van poder comprovar com n’és d’important poder veure, jugar a jocs d’endevinar només fent servir el sentit del tacte o del gust no és gens fàcil. 

​

Jugar a bàsquet amb cadires de rodes és molt més difícil del que sembla: com es pot estar pendent de la pilota i de la cadira? què es pot fer si caus?

La boccia és un esport molt més difícil del que sembla a priori, s’assembla molt a la petanca, però les persones que hi juguen tenen discapacitats totals o parcials a les extremitats. Per això, els infants hi havien de jugar asseguts a la cadira, però era molt difícil agafar impuls per llançar la pilota sense aixecar-se: com ho fan els esportistes? com s’impulsen?...

​

Tots els jocs i activitats provocaven en els infants la necessitat de qüestionar el seu entorn, la ciutat,  per comprovar si té en compte les diversitats funcionals de totes les persones que hi viuen. Aquesta reflexió personal i col·lectiva sorgia de l’apropament de realitats desconegudes, vivenciant-les i compartint-les.

​

Les Jornades de sensibilització sobre les discapacitats han permès compartir amb els companys de curs experiències de situacions que no ens són properes però de les quals hem de ser conscients per conèixer els esforços que fan les persones que pateixen alguna de les diversitats funcionals que hem tractat.

​

A l’escola aprenem jugant, entenent-nos els uns als altres, sent empàtics amb el que tenim al nostre costat, compartint i comprenent les característiques individuals de cadascú. Entre tots cada dia aprenem a ser una mica millors.